Arenys de Munt es converteix en el primer municipi del país que proclama la independència
EL PUNT
El «sí» es va imposar en el referèndum sobre l'autodeterminació d'Arenys de Munt. Hi van votar a favor 2.569 arenyencs, un 96,38% dels participants. Els vots en contra van ser 61 i s'en van emetre 29 en blanc i 12 van ser nuls. Els resultats van desfermar l'eufòria entre els centenars de persones que encara estaven concentrades a la riera a les deu tocades. Els organitzadors van valorar amb entusiasme el suport massiu a la proposta, tant pel que fa als resultats finals com per l'ambient que es va respirar durant tot el dia a Arenys de Munt, on la jornada va transcórrer sense incidents, tot i la manifestació dels falangistes. A partir d'ara s'obre un procés nou que farà que altres municipis d'arreu del país convoquin consultes semblants entre els ciutadans.
Fins a quarts de deu de la nit, que va ser quan es van donar a conèixer els resultats del referèndum, encara hi havia centenars de persones a les portes del centre Moral cridant consignes independentistes, fent onejar estelades i cantant l'himne d'Els Segadors amb el puny enlaire. Es tractava dels irreductibles entre els milers de persones que durant tot el dia es van concentrar a la riera d'Arenys de Munt. Les dades de participació van ser rebudes amb una forta aclamació, ja que superaven les expectatives més optimistes. Havien votat més de 2.600 persones, des de gent jove fins als més grans, que van fer el desplaçament acompanyats de les seves famílies.
Un cop conegudes les dades de participació, l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra (Arenys de Munt 2000) va destacar que la consulta havia estat un triomf perquè havia «guanyat la convivència». Des de la CUP d'Arenys, Jordi Bilbeny afegia que «s'havia constatat el fracàs de l'intent del cop espanyolista».
L'eufòria es va desfermar quan es van donar a conèixer els resultats finals. El «sí» havia guanyat per una majoria aclaparadora: el 96,33% del cens, és a dir, 2.569 vots. El «no», amb 61 vots, no va arribar ni al 3% (2,28%) i els volts nuls i els vots en blanc van correspondre a l'1,12% (41 vots). L'impulsor de la consulta i regidor de la CUP d'Arenys de Munt, Josep Manel Jiménez, es va adreçar a la gent que hi havia encara concentrada davant del centre Moral, anunciant, després d'una llarga tanda d'agraïments, que «Arenys de Munt és el primer municipi que ha votat lliurement a favor de la independència de Catalunya». Jiménez va fer una especial referència a la figura de l'alcalde d'Arenys, Carles Móra, la qual cosa va ser rebuda amb una forta ovació per part dels presents.
El regidor de la CUP va manifestar que la consulta havia posat en evidència «les mancances de l'Estat espanyol, que és hereu del règim franquista», i també que havia fet aparèixer dos blocs: un de format «pels que accepten el joc democràtic i el diàleg i un altre pels qui no volen que hi hagi cap mena de consulta». Pel regidor, Arenys ha recuperat una «manera molt particular de fer política, que va més enllà de les posicions polítiques de cadascú».
Jiménez, que també és president del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació, va cloure el seu discurs fent una referència implícita al PSC; els socis de govern que s'han oposat a la consulta: «Si els que estan en contra de la independència haguessin vingut a votar, encara que ho haguessin fet negativament, hauríem tingut una participació històrica.»
EL PUNT
El «sí» es va imposar en el referèndum sobre l'autodeterminació d'Arenys de Munt. Hi van votar a favor 2.569 arenyencs, un 96,38% dels participants. Els vots en contra van ser 61 i s'en van emetre 29 en blanc i 12 van ser nuls. Els resultats van desfermar l'eufòria entre els centenars de persones que encara estaven concentrades a la riera a les deu tocades. Els organitzadors van valorar amb entusiasme el suport massiu a la proposta, tant pel que fa als resultats finals com per l'ambient que es va respirar durant tot el dia a Arenys de Munt, on la jornada va transcórrer sense incidents, tot i la manifestació dels falangistes. A partir d'ara s'obre un procés nou que farà que altres municipis d'arreu del país convoquin consultes semblants entre els ciutadans.
Fins a quarts de deu de la nit, que va ser quan es van donar a conèixer els resultats del referèndum, encara hi havia centenars de persones a les portes del centre Moral cridant consignes independentistes, fent onejar estelades i cantant l'himne d'Els Segadors amb el puny enlaire. Es tractava dels irreductibles entre els milers de persones que durant tot el dia es van concentrar a la riera d'Arenys de Munt. Les dades de participació van ser rebudes amb una forta aclamació, ja que superaven les expectatives més optimistes. Havien votat més de 2.600 persones, des de gent jove fins als més grans, que van fer el desplaçament acompanyats de les seves famílies.
Un cop conegudes les dades de participació, l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra (Arenys de Munt 2000) va destacar que la consulta havia estat un triomf perquè havia «guanyat la convivència». Des de la CUP d'Arenys, Jordi Bilbeny afegia que «s'havia constatat el fracàs de l'intent del cop espanyolista».
L'eufòria es va desfermar quan es van donar a conèixer els resultats finals. El «sí» havia guanyat per una majoria aclaparadora: el 96,33% del cens, és a dir, 2.569 vots. El «no», amb 61 vots, no va arribar ni al 3% (2,28%) i els volts nuls i els vots en blanc van correspondre a l'1,12% (41 vots). L'impulsor de la consulta i regidor de la CUP d'Arenys de Munt, Josep Manel Jiménez, es va adreçar a la gent que hi havia encara concentrada davant del centre Moral, anunciant, després d'una llarga tanda d'agraïments, que «Arenys de Munt és el primer municipi que ha votat lliurement a favor de la independència de Catalunya». Jiménez va fer una especial referència a la figura de l'alcalde d'Arenys, Carles Móra, la qual cosa va ser rebuda amb una forta ovació per part dels presents.
El regidor de la CUP va manifestar que la consulta havia posat en evidència «les mancances de l'Estat espanyol, que és hereu del règim franquista», i també que havia fet aparèixer dos blocs: un de format «pels que accepten el joc democràtic i el diàleg i un altre pels qui no volen que hi hagi cap mena de consulta». Pel regidor, Arenys ha recuperat una «manera molt particular de fer política, que va més enllà de les posicions polítiques de cadascú».
Jiménez, que també és president del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació, va cloure el seu discurs fent una referència implícita al PSC; els socis de govern que s'han oposat a la consulta: «Si els que estan en contra de la independència haguessin vingut a votar, encara que ho haguessin fet negativament, hauríem tingut una participació històrica.»
No hay comentarios:
Publicar un comentario