RESISTENCIA ANTIFASCISTA

LA RESISTÈNCIA ANTIFEIXISTA EN EL MOMENT ACTUAL

Ibon Arezabaleta
La involució d'aquesta raquítica democràcia monàrquica, hereva directa del feixisme franquisme, és imparable. Que Euskal Herria viu una situació d'estat d'excepció permanent, accentuat des de l'arribada a Lakua dels constitucionalistes-unionistes del PSOE-PP, està fora de qualsevol dubte.

Els actes que se celebraven tots els anys en homenatge al Eusko Gudariak o als últims afusellats per Franco el 27 de setembre de 1975, han estat prohibits per l'Audiència Nacional i quan s'han celebrat han estat violentament reprimits o intervinguts per les FSE o l'Ertzaintza.

No volem insistir en les apreciacions, peticions o resolucions dels organisme internacionals de drets humans sobre l'escassa conducta democràtic de l'Estat sortit de la "Operació Transició" i els seus governs de torn, siguin del PP o del PSOE, en elements tan singulars com la Memòria Històrica o drets civils i democràtics elementals. I si a això afegim el sòrdid panorama de corrupció generalitzada de la política d'aquest Estat de cartró pedra i les mesures econòmiques que el Govern pretén imposar als treballadors per a pagar la crisi econòmica i els diners de tots totes donats els bancs (que segueixen campant a plaer), ens queda un escenari polític i econòmic desolador.
Aquesta sensació augmenta si analitzem el comportament de la anomenada "esquerra institucionalitzada" o les centrals sindicals majoritàries, de defensa dels seus interessos particulars, més enllà de les crítiques i de vanes "amenaces". Mentrestant els treballadors i treballadores del SAT d'Andalusia són els apallissats brutalment per ordre de Rubalcaba.

Els actes que se celebraven tots els anys en homenatge al Eusko Gudariak o als últims afusellats per Franco el 27 de setembre de 1975, han estat prohibits per l'Audiència Nacional i quan s'han celebrat han estat violentament reprimits o intervinguts per les FSE o l'Ertzaintza. Però el que a Euskal Herria és tan evident com la vida mateixa, succeeix en altres part de la geografia: Catalunya, Madrid, Andalusia, Galiza... l'ofensiva reaccionària d'aquest Estat al servei dels interessos econòmics, polítics i guerrers de l'Imperi, les grans transnacionals i el capital financer, és general.

I que dir de la presencia permanent d'organitzacions feixistes, com Falange? Què està tramant-se en els embornals de l'Estat com elements de repressió paral·leles?

L'esquerra antifeixista, antimonàrquica, republicanista i independentista, de les diferents nacions i territoris del anomenat estat espanyol, ha de solucionar, de manera urgent la fragmentació, la desconfiança i els pronunciaments dogmàtics , per a poder establir escenaris de lluita comunes. Més enllà de les definicions ideològiques i les estratègies particulars, la ruptura democràtica, com alternativa a l'actual statuS quo, és un horitzó compartit.

LA RESISTENCIA ANTIFASCISTA EN EL MOMENTO ACTUAL
Ibon Arezabaleta

La involución de esta raquítica democracia monárquica, heredera directa del fascismo franquismo, es imparable. Que Euskal Herria vive una situación de estado de excepción permanente, acentuado desde la llegada a Lakua de los constitucionalistas-unionistas del PSOE-PP, está fuera de cualquier duda.

Los actos que se celebraban todos los años en homenaje al Eusko Gudariak o a los últimos fusilados por Franco el 27 de septiembre de 1975, han sido prohibidos por la Audiencia Nacional y cuando se han celebrado han sido violentamente reprimidos o intervenidos por las FSE o la Ertzaintza.

Pero lo que en Euskal Herria es tan evidente como la vida misma, sucede en otras parte de la geografía: Catalunya, Madrid, Andalucía, Galiza... la ofensiva reaccionaria de este Estado al servicio de los intereses económicos, políticos y guerreros del Imperio, las grandes transnacionales y el capital financiero, es general.

No vamos a insistir en las apreciaciones, peticiones o resoluciones de los organismo internacionales de derechos humanos sobre el escaso proceder democrático del Estado salido de la “Operación Transición” y sus gobiernos de turno, sean del PP o del PSOE, en elementos tan singulares como la Memoria Histórica o derechos civiles y democráticos elementales.

Y si a esto añadimos el sórdido panorama de corrupción generalizada de la política de este Estado de cartón piedra y las medidas económicas que el Gobierno pretende imponer a los trabajadores para pagar la crisis económica y el reflotamiento de los bancos (que siguen campando a sus anchas), nos queda un escenario político y económico desalentador.

Y esta sensación aumenta si analizamos el comportamiento de la llamada “izquierda institucionalizada” o las centrales sindicales “mayoritarias”, de defensa de sus intereses particulares, más allá de las críticas y de vanas “amenazas”. Mientras tanto los trabajadores y trabajadoras del SAT de Andalucía son los apalizados brutalmente por orden de Rubalcaba.

¿Y que decir del reflotamiento de organizaciones fascistas, como Falange? ¿Qué está tramándose en las alcantarillas del Estado como elementos de represión paralelos?

La izquierda antifascista, antimonáquica, republicanista e independendista, de las distintas naciones y territorios del llamado estado español, debe solucionar, de manera urgente la fragmentación, la desconfianza y los pronunciamientos dogmáticos , para poder establecer escenarios de lucha comunes. Más allá de las definiciones ideológicas y las estretegias particulares, la ruptura democràtica, como alternativa al actual status quo, es un horizonte compartido.