ACTE DE SUPORT A EGUNKARIA AL CCCB. PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I ELS DRETS HUMANS

Ahir es va celebrar al CCCB un acte solidari amb Egunkaria amb la presència de Martxelo Otamendi , que es va mostrar molt i molt agraït amb tot el suport rebut des de Catalunya en aquesta solidaritat històrica entre tots dos països”. “Ese túnel tan oscuro tenía una luz, la solidaridad de Catalunya”

A l’acte conduït per la periodista Rita Marzoa, en un Auditori ple,  van participar l’escriptor Ignasi Riera, l’exdirector de El Periódico Antoni Franco, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Eva Fernández, el director de Vilaweb Vicent Partal i Albert Martínez de La Directa i de l’Assemblea d’Okupes.

Després d’una petita projecció on es va poder veure a Acebes dient que el tancament d’Egunkaria era a favor de la cultura basca van començar les intervencions.

Martxelo Otamendi

Des del primer moment Catalunya es va mostrar solidària amb Egunkaria, 9 directors de diaris catalans van signar un manifest on es mostraven contraris al tancament d’Egunkaria.

Aquesta setmana ha estat a diferents llocs de Catalunya, el cap de setmana a Madrid i dilluns també pues es reanuda el judici. Un procés on no existeix acusació de la fiscalia sinó de l’AVT i de “Dignidad y Justicia”. Otamendi ha repetit fins a la sacietat que ni el diari, ni els acusats tenen o han tingut res a veure amb ETA. L’acusació primera es va basar en l’informe d’un guàrdia civil que deia que el diari estava financiat per la banda armada i que aquesta decidia la línia d’ Egunkaria, però cap pregunta en aquest judici ha volgut profunditzar en aquest punt.

El tancament d’Egunkaria va ser un avís a navegants, demostrar que ningú es pot lliurar de les pràctiques il·legals de l’estat com són les tortures, la supressió de la llibertat d’expressió o qualsevol altra vulneració dels drets humans. Va ser un atac frontal a la societat basca, a la seva cultura i a la seva llengua tancant un diari exclusivament escrit en èuscar que des de la seva fundació el 1990 fins el seu tancament per ordre judicial (del mateix jutge que va segrestar el Jueves) el 2003, va arribar a una tirada de 15000 exemplars amb 50000 lectors.

Nuestra labor era ofrecer un diario digno para que lo comprara el máximo número de personas, la línea editorial era para que esa gente se sintiera cómoda, el lector en euskera pertenece a un espectro amplio y no hemos tenido quejas por nuestro trabajo más allá de las que apuntaban a que se trataba mejor al Atlétic que a la Real”. “Egunkaria era la niña mimada de la cultura en euskera.

Hubo 10 detenidos de noche, a la 1’30 de la madrugada con perros y armas, 20 guardias civiles por cada detenido, gente conocida en diferentes medios, nombres sobresalientes de la cultura vasca de reconocimiento internacional, nada sospechosos. Estuvimos 5 días incomunicados y algunos de nosotros fuimos torturados.

El otro día le respondí a  un periodista, que me decía que demostrara que no era de ETA, que cuando el me explicara como demostraba él que no era de Al Qaeda yo le respondería con sus argumentos.

Egunkaria era plural, queríamos codearnos con el resto de la prensa en las mismas condiciones, en nuestras páginas aparecían todos, éramos un diario aceptado por la sociedad, una publicación normal sin denuncia alguna por parte de ningún lector. Hasta la Casa Real nos invitaba a sus actos como a cualquiera, aunque tengo que decir que no asistí.

Antoni Franco

Lliçons per extreure del cas Egunkaria.

Hem de tenir una radicalitat transversal sobre el compliment dels drets humans.

Urgència de justícia sense intervenció política, cosa que esta succeint des de la transició. Hem d’estar alerta.

El tancament preventiu d’un diari és un acte de violència, opressió de la llibertat d’expressió.

Tortures. Algunes víctimes d’aquest cas havien tingut dubtes sobre mantenir silenci per no fer mal el seu entorn personal. Un periodista que ha sofert tortura té l’obligació d’explicar-ho, d’informar, per això dono les gràcies a Martxelo.

L’absolució no serà prou, el que ha passat és molt greu i s’imposa l’exigència de responsabilitats.

Eva Fernández

Impunitat de l’Estat.

El missatge que envia el cas Egunkaria és que si els que suposadament tenen un coixí o un suport social poden viure situacions com aquestes que no els passarà a tots aquells que no ho tinguin. És un element repressor i dissuasori per a tots els col·lectius que vulguin desenvolupar la seva tasca crítica amb el que està establert.
És inexplicable el silenci social una vegada que es dona la criminalització de col·lectius.

S’han d’organitzar petites i grans resistències, ahir va ser Egunkaria, demà qualsevol altre.

Ignasi Riera

La criminalització de la llengua. Egunkaria era sospitós perquè estava escrit en èuscar.

Darrerament he estat treballant sobre els consells de guerra de la dictadura i s’estableix un paral·lelisme amb aquest cas. En aquests judicis no volien saber el que havia passat sinó condemnar. Es tracta de trobar una proba per petita que sigui per tancar-vos per sempre. Com l’Inquisició que no va pretendre mai saber que havia passat sinó imposar això que es va decidir que s’havia d’imposar.

Que us paguin per tot el que us han fet.


Albert Martínez

Volia ser crític però vull treure lo positiu. El tancament d’Egunkaria té una cosa positiva el tancament d’un cicle que va començar amb el tancament d’Egin. El juliol de 1998 es va tancar Egin i no va tenir la repercussió d’Egunkaria ni el suport d’aquest darrer. Quan es va tancar Egin Aznar va declarar “se pensaban que no  nos íbamos a atrever, pues sí, nos atrevimos”.  Amb el tancament d’Egunkaria es va produir el trencament del silenci, alguns ho van fer convençuts d’altres aprofitant les circumstàncies polítiques, el declinar del PP.

Existeix obediència deguda a polítiques que vulneren els drets humans.

Vicent Partal

Aquesta és una història d’excessos, set anys ho proven.

La part bonica és la construcció vers la destrucció. Molta gent en mig de la foscor negre ha volgut construir. Al País Basc han fet una història d’èxit que es haver construït un diari millor que arriba a més gent. Berria és un magnific successor d’Egunkaria.

Un dia li van demanar a Arthur Miller, lector del New York Times, què era un gran diari i la seva resposta va ser que un gran diari és una nació que parla amb si mateixa. Berria és un gran diari per a que la nació basca pugui parlar amb ella.

L'acte va acabar amb l'actuació del cantautor de Xàtiva Feliu Ventura.

CRBLL

Compartim amb Martxelo Otamendi la següent afirmació: és molt més greu la tortura en democràcia que la tortura sota dictadura. Amb el cas Egunkaria queda demostrada la indefensió ciutadana davant un estat que ha canviat el ser "garantista" per ser efectiu i ràpid, trepitjant els drets humans sense que la societat s'escandalitzi. Aquesta és la nostra vergonya. Tot el nostre suport a Egunkaria.

"Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català ... és la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi."

Més informació:

1 - El diari Egunkaria va ser fundat el 1990, esdevenint des d'aleshores l'únic diari publicat íntegrament en euskara. Abans va existir una efímera i valuosa experiència en el decurs de la Guerra Civil amb el diari "Eguna", que en aquella difícil situació va resistir fins a la presa franquista de Bilbao en juliol de 1937.

2 - A la línia editorial d'Egunkaria destacaven valors com independent, plural, progressista, nacional, promotor de la llengua basca.

3 - L'empresa editora es va fundar el 1990 amb aportacions de prop de 1500 accionistes.

4 - El febrer de 2003 l'Audiència Nacional va procedir al tancament del diari i a la detenció de 10 persones (nou directius i una desena persona sense cap vinculació amb l'estructura del diari). Cinc dels detinguts varen denunciar haver patit tortures en els dies que van romandre incomunicats en mans de la Guàrdia Civil. Entre tots han estat empresonats provisionalment durant 30 mesos.

5 - Se'ls acusa de pertinença a ETA. acusació que no té pas cap base ni es sustenta en cap prova.

6 - No endebades, el mateix fiscal ha sol·licitat l'arxiu definitiu del cas per manca de proves. Tanmateix, i tot i que no existeix acusació privada, l'A.N. ha decidit obrir judici, basant-se exclusivament en una acusació popular presentada per l'AVT i "Dignidad y Justicia", que sol·liciten entre 14 i 16 anys de presó per a cinc directius d'Egunkaria.

7 - El judici es celebrarà a Madrid en les properes setmanes, i ben possiblement sigui silenciat pels poders i per determinats mitjans de comunicació.

8 - El mateix dia del tancament del diari, els i les treballadores van editar un diari en euskara "Egunero". I només i que va prendre el testimoni i va ocupar el buit que deixava Egunkaria en la defensa dels valors i la cultura basca.

9 - Des del tancament s'han produït nombrosos actes de solidaritat a Euskal Herria i també a diferents punts de l'estat espanyol, destacant els celebrats a Catalunya, Madrid, Galícia, País Valencià o les Illes Canàries ... La repercussió mediàtica internacional del tancament d'Egunkaria és probablement la més gran que hagi tingut un afer basc abans.

10 - Ens enfrontem a una veritable retallada de drets i llibertats fonamentals: restricció de la llibertat d'expressió, atac a la pluralitat informativa, al dret al desenvolupament de la cultura i la llengua basca i a un episodi més de vulneració dels drets humans consumats amb les denúncies patides.

Aquesta lluita ens afecta a totes i a tots. Solidaritza't. www.egunkaria.info.